Se ha producido un error en este gadget.

Disseny de materials didàctics i entorns d'aprenentatge digitals

Avui, enceto una nova entrada al meu blog personal, aquest cop ens endinsem en el món de les TIC sota el concepte  de Sharisme que ja vaig explicar en un apartat d'aquest blog. El sharisme és la nova concepció que fem de l'assignatura DMED que hem començat aquest semestre.

En les primeres sessions de l'assignatura hem tingut oportunitat de conèixer alguns dels recursos que ens permeten compartir la informació i seguir informació d'interès que ha sigut compartida per altres usuaris. Fet que resulta molt interessant ja que avui dia gairebé tots disposem de ordinadors o dispositius que ens ajuden a seguir tota la informació referent a un tema. 
Una de les eines que disposa de més recursos gratuïts a l'abast de tothom per a la recerca i el compartiment d'informació és el cercador google chrome. En aquest trobem extensions que ens ajudaran a seguir i compartir recursos que trobem interessants. Entre les eines que ens ofereix el recurs trobem el google reader que és un lector de RSS, que permet organitzar i accedir ràpidament des de un interfície web a totes les notícies de les pàgines configurades en el sistema RSS. D'aquesta manera els usuaris poden fer-se seguidors d'una temàtica que els interessi, ja sigui en blogs o en xarxes socials.

La importància d'aquest concepte no es veu únicament reflectida en el seguiment de la informació que ens interessa, sinó que també pot ser una forma de donar-nos a conèixer, en el meu cas, dins l'àmbit educatiu. Per exemple, amb la utilització de recursos com l' about.me puc construir una petita carta de presentació que m'ajuda  a completar el meu currículum. A més, podem trobar reds socials com el twitter que són de gran utilitat ja que ens permeten  obtenir informació dels diferents usuaris.

Per tant, tenint en compte que vivim en una societat  cada cop més digital, hem de ser conscients del gran ventall de possibilitats que ens ofereixen aquestes aplicacions i fer-ne un ús eficient.

Marketing de continguts

Eva Sanagustin redactora web freelance: es dedica a escriure articles per webs corporatives , newsletters, blocs... qualsevol text online que serveixi per atraure al client utilitzant el marketing de continguts.
La tècnica que utilitza es basa en la redacció de continguts online que es publiquen en un format entenedor: fàcils de llegir, interessants per ser compartits a les xarxes socials, cercables per buscadors i que compleixen els objectius de marketing de la empresa. En el recurs que ens ofereix Sanagustin sobre  content curation s'explica breument en 10 passos quina metodologia podem aplicar als nostres treballs per tal de clarificar al màxim els continguts que apareixen.

Un cop més, veiem com a través de l'informació digital s'utilitzen eines per promocionar en aquest cas, els productes i  els serveis de les empreses. A la xarxa es fa notòria la necessitat d' oferir continguts interessants i útils aportant informacions que siguin entenedores i captin l'atenció immediata  dels lectors. En relació a l'assignatura que estem cursant, molts cops utilitzem xarxes socials com Twitter  o algun blog personal i si ens fixem en la informació que publique. els diferents usuaris molts cops abusem de la paraula i el missatge que volem transmetre no queda clarificat. En aquest sentit, podríem fer una crítica a l'exigència que els mestres fem molts cops a l'hora de demanar un cert nombre de pàgines als treballs que han d'entregar els alumnes, més aviat ens hauríem de referir a la riquesa del seu contingut potenciant la capacitat per sintetitzar la informació.


Teories de l’aprenentatge i aplicacions educatives de les TIC.

Fent memória, quan vam començar el primer any del grau d'educació primària a l'assignatura de pedagogia vam tractar els diferents enfocaments pedagògics. (Conductisme, Cognitivisme i Constructivisme)
En aquest apartat del bloc, em disposo a buscar exemples de les noves tecnòlogies de la informació i comunicació que segueixin cadascún dels diferents paradigmes. 

El conductisme a les TIC

 El conductisme es basa principalment en un model lineal de transmissió de coneixements, on el docent es qui dirigeix el procés d'aprenentatge i l'estudiant té un paper passiu.
L'objectiu es que l'alumne aconsegueixi l'aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual.
Es un platejament unidireccional, que no ofereix retroalimentació.

Una manera clara de poder observar el conductisme a les TIC són tots aquells jocs didàctics d'assaig-error  Trobem nombrosos exemples d'aquesta teoria, com per exemple el LOGO, moltes de les activitats del jclic, els EAO ( Ensenyanza assistida per ordenador) com els processadors de textos o les fulles de càcul (Microsoft word i excell) cercar una informació seleccionada pel mestre procedent de fonts d'informació com les enciclopédies Encarta o Viquipèdia...

Reflexió
 Trobo que aquesta metodologia pot ser útil en certs moments, però actualment els mestres per comoditat abussen del seu ús. Per exemple, a l'escola on estava de pràctiques la mestra d'informàtica preparava activitats del jclic relacionades amb els temes que s'estaven fent a les diferents matéries. L'únic que feien els alumnes era avançar en les diferents activitats ( Molts dels alumnes responien a l'atzar per avançar més ràpid), fins a acabar els diferents paquets de sessions que tenia cada apartat.
Amb els recursos que tenim a l'atzar en diferents pàgines web, trobo que podem trencar amb aquestes teories poc flexibles i trobar activitats de metodologies més dinàmiques i que garanteixin l'aprenentatge significatiu dels alumnes.



El cognitivisme a les TIC

He pogut comprobar que els EAO, han guanyat complexitat amb el temps i s'han adapatat a les noves competéncies que han d'assolir els alumnes.
 Les aplicacions de la intel·ligència artificial a l'educació aporten operacions intel·lectuals que exerciten la memòria de l'alumne i tenen com objectiu conèixer, reconèixer i relacionar a través de representacions i processos mentals.
L'alumne ha d'adquirir un paper més actiu, i és per aquest motiu que proposen activitats amb materials interactius, simulacions, gràfics... que permeten als alumnes reflexionar i desenvolupar capacitats cognitives.

Per exemple, quan vaig estar de pràctiques a l'escola IPSE, la mestra es va recolzar d'un material audiovisual  que permetia als alumnes veure i escoltar com vivien alumnes procedents d'altres països.  A més, els alumnes van poder mantenir converses en situació real a través d'un programa que permetia fer vídeo-conferències amb alumnes d'Anglaterra. El programa que van utilitzar era l'Skype.

Reflexió
Gràcies aquest tipus de recursos i metodologia els estudiants generaven situacions de contacte real amb alumnes d'altres països que els permetien compartir experiéncies, practicar una llengua extrangera i generar un aprenentatge real on ells són els auténtics protagonitstes de l'aprenentatge.
Són recursos que tenim a l'abast, però  per falta d'innovació moltes escoles prefereixen seguir metodologies més tradicionals o en alguns casos no disposen de recursos suficients per fer aquest pasmolts  més enllà en el món de les TIC.

El constructivisme a les TIC

El Constructivisme es basa en la premissa que cada persona construeix la seva pròpia perspectiva del món que l'envolta a través de les seves pròpies experiències i esquemes mentals desenvolupats. L'aprenentatge està centrat en l'alumne.

L’enfocament centrat en l’alumne promou la participació activa de l’estudiant, el treball en equip, la construcció del coneixement d’una forma autònoma i col·laborativa, sempre amb el seguiment i suport del professor.

Amb la integració del web 2.0 els alumnes disposen de moltes xarxes socials ( facebook, twitter..) blogs (blogger i wordpress), programes que els permeten construir pàgines web (Jimbo) o activitats ( Jclic), fòrums on podem compartir opinions (Moodle)... Una llarga llista que permet als alumnes realitzar un aprenentatge compartit i fomentar la interacció entre els diferents membres de la comunitat educativa.

Reflexió
Avui dia, a més de tots els avantantges que podem trobar en les diferents eines que ens proporciona internet, s'està fent campanya per lluitar contra el mal ús que fan algunes persones. Utilitzen aquestes eines per abusar de la privacitat dels nens adolescents que entren en contacte en les diferents xarxes socials i blogs per primera vegada. És una llàstima que els pares i mares no puguin estar tranquils quan els seus fills estan conectats a la xarxa establint vincles afectius amb altres nens o compartint experiéncies. Tot i això, cada vegada es troben més possibilitats d'aprenentatge individual i col·lectiu en l'ampli ventall que ens ofereix el web 2.0.


En relació al web 2.0 podem establir una nova metodologia anomenada connectivisme que apropa cada vegada més la tecnologia com a part de l'aprenentatge.
 A continuació, us deixo una presentació on podeu informar-vos sobre les possibilitats que ofereix aquesta metodologia que ens permet compartir, col·laborar, participar, confiar, comunicar-se amb l'utilització de les TIC.

L’impacte social de la introducció de les TIC a l’escola



Avui dia les TIC  a l'escola són una realitat, la societat ha avançat paral·lelament als avenços tecnològics que s'han fet. Aquesta evolució segueix endavant a un ritme frenètic, això dificulta a les escoles adaptar-se totalment als recursos que ens ofereixen les TIC per a una educació de qualitat.

Les escoles volen fer front a tots aquests canvis que està protagonitzant la societat, podem parlar d'una societat tecnològica perquè avui dia fins i tot els més petits disposen d'algun dispositiu que els permet utilitzar alguna xarxa social, pàgines web, materials multimèdia...

Per exemple quan vaig estar a l'escola de pràctiques, molts dels alumnes em demanaven el facebook o correu electrònic, gràcies això encara tinc contacte amb gairebé tots els alumnes de l'aula. Però aquest fet per a molt resulta extrany, no ens fem a la idea que hem evolucionat en el camp digital i que fins i tot els més petits volen formar part d'aquests avenços. Per tant, hem de ser conscients que cada cop les TIC seran més presents a les escoles i els alumnes les utilitzaran en edats més tempranes.

 Ara és hora de mirar endavant, som conscients que l'impacte social que han tingut les TIC a l'escola i a la societat ha sigut molt ampli, per tant els que hem de fer l'esforç per integrar aquest camp som nosaltres, els mestres 2.0. Tenim la responsabilitat d' informar-nos del gran abast de possibilitats que trobem en els diferents recursos d'Internet. En molts casos, podem pensar que l'únic ús d'aquests programes és per gaudir del temps lliure, però no és així l'ús que en fem depèn de nosaltres.
Per exemple, si estem utilitzant un blog, en comptes de fer-lo servir per ­­compartir les fotografies que ens vam fer a les últimes vacances, podem optar per utilitzar la teoria del sharisme per tractar el que van aprendre els alumnes en la última sortida realitzada a l'escola. Si ho enfoquem d'aquesta forma els alumnes poden utilitzar aquest recurs per compartir experiències i opinions que seran contrastades amb els seus companys per tal d'afavorir un aprenentatge compartit i significatiu.

Deixem els prejudicis enrere i donem-nos compte que si no ens volem quedar aturats hem de començar ha ficar de la nostre part tot el que estigui a l'abast. Disposem de gran multitud de recursos que ens poden ajudar a fer la nostra feina més enriquidora, fomentem-los i ajudem als nostres alumnes a formar part d'aquesta realitat.

Sharisme, compartir la informació per a aprendre


El sharisme, prové del terme share que en anglès significa compartir. Per tant, aquest concepte fa referéncia a compartir la informació en una xarxa col·lectiva on cadascú pot fer les seves aportacions per tal d'assolir un coneixement òptim del tema que es vol tractar. 
L'aprenentatge es fa de forma col·lectiva, tots els participants tenen l'opció de dir el que pensen i incloure informació que pugui ser rellevant. 
Aquest fenòmen, ha incrementat el seu creixement en els últims anys ja que els usuaris connectats a la red poden compartir temes que els semblin interessants amb altres persones que troben aquest tema rellevant. Per exemple, si cerquem al buscador un tema que ens interessa, la nutrició, ens apareixen nombrosos fòrums i recursos que ens aporten informació i opinions d'altres usuaris interessats en el tema.
El sharisme, en relació a la comunitat educativa està jugant un paper molt important. En les escoles que he estat de pràctiques disposen de blogs escolars on comparteixen les sortides fetes a l'escola, els projectes i també informacions que aporten els alumnes. El fet és que aquesta informació també pot ser comentada pels mestres, alumnes i familiars que formen part de l'escola. Així com també, els alumnes tenen l'oportunitat de treballar un tema amb  altres escoles. Ho poden fer mitjançant reds socials o bé, blogs personals per assolir un aprenentatge compartit que els ajuda a solidificar les idees de forma significativa.

Exemples de recursos reals d'aquest concepte són:
  • La Viquipèdia

La coneguda enciclopèdia d'internet, Viquipèdia, ens permet compartir informació sobre conceptes o temes interessants. Però aquest recurs segueix un control de la informació que comparteixen els internautas, és un servei molt fiable que rep un control exhaustiu. El que es vol aconseguir és la recerca i compartiment d'informació amb una certa veracitat.
La llibertat que donen a participar a tots els lectors és positiva encara que no publiquin tots els articles que intenten penjar. Tota la informació que es va penjant diàriament es pot aprofitar, i és aquesta informació la que fa créixer aquesta eina.


  • El google docs
Vaig començar a treballar amb el docs al primer curs d'educació primària, i fins ara ha estat un recurs indispensable al llarg d'aquests tres anys. 
El google docs ens permet compartir la informació entre diferents usuaris en un document que trobem a la xarxa. És molt útil, ja que molts de nosaltres no disposem de temps suficient per trobar-nos i d'aquesta forma podem incloure, modificar i rectificar la informació des d'on volguem. A més, aquesta informació queda guardada automàticament a mesura que escribim el que ens assegura no perdre el contingut.


Finament, m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta notícia perquè crec que no som conscients del gran avanç tecnològic que han aportat les TIC aquests últims anys. En aquesta notícia s'expliquen alguns del avanços que farà la infrastructura per tal de poder fer front  a aquest creixement massiu.






Pla TAC de centre

Concepte de TAC. Tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement 


La Societat del Coneixement demana a l'escola que es formi l'alumnat en:

  • L'adquisició de coneixements nous
  • El foment del treball col·laboratiu i en equip, participació i presa de decisions
  • L’esperit emprenedor i amb iniciativa, presa de decisió sobre l'ús, disseny i avaluació de mitjans textuals i audiovisuals en els diferents contextos d'ensenyament i aprenentatge.
  • L’estímul per a la recerca i per a la creació de coneixements
  • L’actitud d'aprenentatge permanent, al llarg de tota la vida
  • Promoure la utilització de recursos tecnòlogics en situació d'ensenyament i aprenentatge


Relació amb les TIC.


Tal i com he pogut llegir en diferents fonts d'informació, es tracta de posar les TIC al servei de l'escola per tal de millorar tots els processos d'e-a i fer més eficients les diferents tasques que es desenvolupen a l'aula. Incloure les TIC en aquest projecte ens permetrà innovar i transformar en positiu l'entorn educatiu.


Què és el Pla TAC de centre. 


És a dir, el Pla TAC haurà de ser una estratègia, entesa com a itinerari que formula com es poden aconseguir els objectius estratègics: millorar els resultats educatius i afavorir la cohesió social. 
Cal planificar en quina forma les tecnologies s’usaran per a l’aprenentatge i el coneixement i avançar així cap a una escola amb maduresa tecnològica. 


Quines són les seves principals propostes.


• Establir una comissió TAC encarregada d’endegar i desenvolupar el Pla el màxim de representativament possible. 
• Identificar els problemes i ordenar-los de forma gradual atenent els recursos i possibilitats del centre per tal de facilitar la selecció de possibles solucions. 
• Establir una relació de tasques relacionades amb les tecnologies i assignació de responsabilitats. 
• Analitzar de forma acurada l’impacte de les tecnologies en diversos àmbits: el currículum, la metodologia, l’organització de l’aula, l’organització escolar i els mètodes d’avaluació. 
• Determinar les necessitats de  flexibilitat horària i grupal de l’alumnat. 
• Establir uns objectius de canvi possibles, esglaonats en el temps, amb un calendari de desenvolupament que pugui ser complert amb comoditat. 
• Establir un pla de formació conjunt per al professorat focalitzat en les competències didàctiques però atenent els diversos graus de domini de les TAC.


 Relació amb la meva experiència a l'escola

A l'escola IPSE, disposaven d'un pla TAC en procès de construcció. Concretament, aquest any ja començaven a integrar-se algunes de propostes per a la integració de les TIC en l'ensenyament i aprenentatge. Per fer-ho s'utilitzaven alguns recursos com:
 -Fonts de consulta i referència: enciclopèdies, diccionaris, atles…
-Exercicis com el JCLIC.
-Webquestes.
Entre d'altres, en algun curs on jo no hi era present vaig escoltar que estaven tractant amb llibres digitals però no vaig tenir l'oportunitat de veure-ho. 

Crec que és molt interessant integrar les tecnologies en qualsevol escola ja que aporta un gran ventall de possibilitats tan per alumnes com per mestres. 
Per als alumnes perquè poden trobar activitats que s'adapten al grau de dificultats que desitgin, és una nova forma de treballar, ofereix noves eines, fomenta l'autonomia de l'alumne i s'adapta a les seves necessitats.
Per al mestre suposa un gran suport que permetrà el treball col·laboratiu dels alumnes i el mestre, l'exigència d'una formació continuada i un bon seguiment dels nens i nenes.

En el cas de l'escola IPSE o qualsevol altra, l'escola s'ha d'adaptar a la societat de la informació, estem en l'era tecnològica, no podem seguir ensenyant basant-nos en metodologies tradicionals on el mestre té tot el coneixement. Ara, la informació està a l'abast de tothom i cal un altre plantejament. Amb la integració de les TIC tenim finestres obertes a tot el món.

La digitalització, és una camí sense tornada, no hi ha marxa enrere i cal tenir-ho en ment.





Fonts d'informació consultades:


http://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologies_de_l'aprenentatge_i_del_coneixement

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Pla_TAC_centre/ARXIUS/TAC_1.pdf


La Pissarra digital interactiva

Aquest segon semestre, vaig tenir l'oportunitat d'assitir a una sessió orientativa  sobre l'ús i história de la PDI que va dur a terme un mestre de la facultat. En aquesta entrada em proposo transmetre els coneixements i informació que em va aportar aquesta presentació i també reflexionaré sobre alguns dels interrogants que van sorgir al llarg de la sessió. 
En primer lloc, vam parlar del cost d'aquestes pissarres que sol ser bastant elevat  i per aquest motiu moltes de les escoles no poden assumir aquests gastos. Una de les marques més conegudes és la SMART BOOK. El seu ús va començar sobretot al continent d'América ja que molts dels iniciadors han exercit amb el seu suport durant anys per tal de millorar la qualitat d'ensenyament innovant amb les TIC. A Canadà la majoria d'escoles compten amb aquest útil recurs, el que permet als mestres realitzar milers d'activitats amb el recolzament de les PDI. A més aquesta eina permet treballar qualsevol àrea, des de les matemàtiques fins a l'educació visual i plàstica.
En segon lloc, un altre dels aspectes que vam tractar va ser la diferència entre la pissarra digital i la pissarra digital interactiva. La primera consta d'un ordinador amb un projector, té avantatges sobre la pissarra normal ja que ens permet treballar amb material multimèdia, pel·lícules, presentacions amb power point... Amb la pissarra digital interactiva fem un pas més enllà treballem amb l'ordinador, el projector i un sistema (RGB) que ens permet interactuar amb la imatge. Això suposa un gran avantatge sobre la pissarra digital ja que tenim moltes més possibilitats de treball.
Pel que fa a la pantalla interactiva s'adapta a dreta i esquerra, i a dalt i a baix. El funcionament tàctil de la pantalla funciona amb el contacte d'un llapis o dit. Per tal de que els moviments estiguin adaptats a la pantalla s'han d'apretar els dos botons per calibrar-la. Aquestes serien algunes de les instruccions bàsiques a l'hora de començar a treballar amb la pissarra digital. 
A l'hora d'aplicar aquesta eina a les diferents àrees, disposem de diferents paquets d'activitats que podem trobar a internet en pàgines com el moodle o el jclic. A més de poder-les descarregar, també podem editar-les. A partir d'aquí les diferents funcions que ens proporciona la pissarra digital, ens permeten treballar de forma àmplia els diferents conceptes que volem treballar. Per exemple, nosaltres vam poder veure la gran utilitat que suposava aquesta eina a l'hora de treballar la lectoescriptura, ja que reconeix la lletra de pal amb facilitat i és útil per treballar la cal·ligrafia.
Aquesta informació espero que us ajudi a conèixer una mica més aquesta eina.



Finalment, reflexionaré sobre els avantatges i inconvenients d'aquest recurs educatiu:

Avantatges:
-Ampli ventall d'activitats que poden ser tractades amb l'escriptura directa a la pissarra.
-Permet una interacció entre la pantalla i els programa.
-Veure a l'hora textos, imatges, sons...
-Noves funcionalitats com: la captura d'imatges, zoom, subratllar aspectes rellevants..

Inconvenients:
-Elevat cost en comparació a les pissarres normals.
-Manteniment constant.
-Alt coneixement dels mestres per optimitzar el recurs.
-No abusar del treball individual, hem de fer participar a tots els alumnes.



Aprendre perquè els companys amb autisme també puguin aprendre!

Avui, mirant les notícies del canal Antena 3 he pogut veure un interessant recurs que m'ha fet pensar en el treball en xarxa que volíem aconseguir al llarg d'aquesta assignatura. 
Es tracta d'un programa anomenat ScratchCatalà, el qual ha sigut desenvolupat pels alumnes de l'escola Montserrat de Madrid.
 L'objectiu d'aquest programa era desenvolupar un recurs per als nens autistes d'aquesta escola , un centre d'atenció preferent, mitjançant la PDI.
Tots els escolar segueixen aquests exercicis, pero están especialment dirigits als que tenen dificultats per comunicar-se i necessiten rebre informació de forma visual i clara.
Dut a la pràctica imagino que és una eina molt motivador que vetlla per les necessitats dels alumnes, i a més el treball en xarxa de l'escola permet als alumnes del primer curs de la ESO editar aquestes activitats per ajudar als seus companys.

En el primer paràgraf d'aquesta entrada, he fet referéncia als objectius que ens vam establir al llarg del módul "Utilització didàctica de les TIC i d'Internet". En primer lloc, crec que el treball en xarxa d'aquest alumnes, mestres i alumnes amb necessitats educatives especials permet afavorir un aprenentatge comú. En el cas d'aquesta assignatura ens vam plantejar algo semblant, mitjançant els recursos, informacions, llibres, programes referents a les TIC havíem d'intentar establir una xarxa comuna mitjançant els blogs i els fòrums sobre els diferents temes per a compartir experiéncies i opinions sobre tot el que havíem tractat.
Potser, l'objectiu principal no el vam acabar de complir perquè ens ha faltat la motivació que tenen aquests alumnes, per anar bé hagués sigut positiu que tots anèssim cap a una mateixa direcció i ens ha faltat temps per aconseguir-ho.
De totes formes, crec que  ens vam marcar uns objectius ambiciosos i ens ha costat trobar el camí per assolir-los. Si tenim  l'oportunitat de seguir a 4art la segona part d'aquest módul, estaria bé seguir amb aquest plantejament per tal de fomentar un aprenentatge col·lectiu de forma significativa.




DROPBOX

Avui us parlaré d'aquest magnífic recurs, es tracta d'un programa que ens permet organtizar i guardar la informació en carpetes que  crea en els diferents ordinadors que tinguem. El que aconseguim amb això es poder tenir uns mateixos arxius en els diferents dispositius.
Trobo que podria ser una eina educativa rellevant en cas que els alumnes treballin amb els ordinadors de l'escola i vulguin continuar la feina que no han acabat fora de l'escola. Si volem respectar els diferents ritmes d'aprenentatge dels alumnes, pel que fa a les TIC disposem de un gran ventall de recusos que no coneixem i que ens permeten adaptar-nos a les necessitats dels nostres alumnes.
A més de proporcionar aquestes possibilitats de treball, és un recurs útil per a la vida quotidiana. Segurament, al llarg de la nostra vida académica i professional hem tingut la mala sort de perdre algun treball o programació fruit de l'esforç de dies o setmanes, amb el bon ús d'aquest programa, això ja no passarà. 

Presentació realitzada amb PREZI

Compartir automàticament *post del meu blog en xarxes socials



El dlvr és una excel·lent eina que ens permet automatitzar l'enllaçat del nostre blog amb les xarxes socials, això, ens permet compartir els articles del nostre en blog en xarxes socials. Aquesta eina és compatible amb Twitter, Facebook, Google *Buzz, *Tumblr i moltes altres més.
La configuració és bastant senzilla, solament hem de disposar de l'adreça del *Feed del nostre Blog i estar registrats a les diferents xarxes socials, després podem començar a enllaçar i automatitzar els posts d'enllaços del blog en xarxes socials.
En el meu cas, tinc associats els comptes del facebook i el twitter, i cada cop que realitzo una entrada en aquest bloc es comparteix automàticament a la xarxa social.
Hi han altres tipus de serveis semblants, però sembla ser que aquest és el més ràpid. Pels que esteu interessats en aquesta pàgina podeu trobar més informació sobre aquest recurs.



Aquesta informació ha estat extreta a la pàgina web: http://www.noticiastic.com


Les TIC a l'Escola IPSE

Després d'aquestes tres setmanes a l'escola IPSE, he pogut comprovar quin és l'ús que fa l'escola de les tecnologies. Primerament, cal dir que està situada a prop de l'hospital clínic, és una zona amb un nivell econòmic mitjà-alt, amb famílies que treballen en molts casos en el sector de la tecnologia, el que podria fer pensar que l'ús de les tecnologies està ben integrat a les instal·lacions de l'escola, i també al seu funcionament. El fet és que no és així, vaig emportar-me una petita decepció perquè no he vist un gran entusiasme a l'hora de treballar aquest àmbit de gran importància.

Fins que no van arribar les tres setmanes intensives de pràctiques, no vaig tenir l'oportunitat de veure l'aula i l'ús que se'n feia. Es dedicava únicament una hora a la setmana, els dimecres a primera hora de la tarda.

Pel que fa a les instal·lacions, l'escola tenia més d'una aula d'informàtica, nosaltres anàvem a la més gran que disposava d'ordinadors per cadascun dels alumnes. Els ordinadors treballaven amb el sistema operatiu windows XP, i si sóc crític puc dir que presentava molts problemes a l'hora d'obrir carpetes, llegir CDs, el sistema trigava molts a funcionar i havies d'esperar molta estona per poder treballar amb l'ordinador. La tutora em va dir que era perquè feien servir els ordinadors durant moltes hores al llarg del dia i els encarregats de garantitzar el bon funcionament no estaven al cas. Aquestes serien les mancances que vaig poder veure en un bon principi pel que fa a les instal·lacions. Però, per altra banda, podem considerar com a aspecte positiu el fet que la classe disposava d'un projector gran on el mestre podia fer les seves explicacions.

Si ens parem a veure què treballaven els alumnes de 4art a l'assignatura d'informàtica, pel que fa als objectius, en primer lloc, estaven practicant amb el teclat per millorar la mecanografia, i també la mestra ensenyava algunes de les principals funcions del processador de Textos word, com per exemple; guardar un document en una carpeta, canviar el format del text o paràgraf, configurar el sagnat i el marge de la pàgina, aplicar el corrector ortogràfic en diferents idiomes... Totes les funcions bàsiques per conèixer el funcionament general d'aquest programa. Encara recordo quan era petit la gran dificultat que tenia per assimilar aquest tipus d'informació, però vaig poder comprovar que aquest alumnes tenien aquests coneixements molt adquirits.

Companys, aquests són a trets generals alguns dels aspectes que vaig poder visualitzar en l'àmbit que treballem en aquest bloc, espero poder veure quin és el paper que tenen les TIC en les vostres escoles.

WEB NODE

Avui parlaré del poc coengut programa anomenat web node. No utilitzo amb continuïtat aquest recurs però per curiositat vaig voler saber com funciona aquest programa.


Aquest sistema ens permet crear blogs i pàgines web amb l'oportunitat de crear les nostres plantilles, és una eina que permet la creació de websites en temps real.


A més és totalment gratuït, i està pensat per usuaris no experts. Així que si teniu en ment realitzar per primer cop la vostra pàgina web us la recomano.


Us deixo en link corresponent: webnode