11 de desembre

Avui a la sessió de COED, primerament ens ha dit que mirem el pla docent, competències, objectius per a realitzar un qüestionari el proper divendres dia 18.
Acte seguit hem començat amb els exercicis de recitació en aquest ordre:
1. Anna Illaà: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
2. Rafa Mora: El pedigrí de Tosa de Mar
3. Marta Juny: El pi de Formentó , Costa i Llobera
4. Carlota Montaner: Conte, La meva escola
5. Alba Mayol: Atlàntida de Jacint Verdaguer
6. Anna Lloberas: Mirall trencat
7. Sara Lòpez: Bora la mar
8. Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu
9. Aylen Merino: Veritat i mentida, Lluís Llach
10. Núria Maldonado: Construir ponts enlloc de tanques
11. Laura Millan: Llegenda de Perú,” Huascaran i Huandoy
12. Pere Mussoll: El Pere i el llop
13. Paula Antonell: Narcís

Un cop acabades les recitacions, hem parlat de l’ examen que tindrà lloc al gener. Hem fet referència a que s’ha de refrescar tot el que hem fet durant el curs, activitats treballades i els apunts de classe que s’han donat.
Per finalitzar la sessió un dels grups ha fet el debat, ja que l’altre no ha pogut perquè un dels seus membres no ha pogut assistir. El tema a debatre ha sigut “El nou calendari escolar”. El grup a favor estava format pels següents membres: Carolina Garcia ©, Anna Español, Helena Vall, Mª Eulalia Palmero, Clara Boix.
El grup en contra: Alex Ramos ©, Mireia González, Linda Camacho, Sara López, Laura Sendín.
El debat ha estat interessant, els oradors han respectat els torns de paraula, els contra arguments han estat ben defensats i s’ha fet molt dinàmic. Dos punts negatius a destacar han sigut que el moderador s’ha vist obligat a interrompre el debat per demanar silenci als assistents, i per últim la Lluïsa ha intervingut comentant que aquest horari no està planificat a nivell d’Espanya sinó que ha estat planificat a Catalunya.
Aprofundint ja arribem a les últimes sessions i podem veure que el nivell cada cop ha sigut més elevat. Això ens permet veure el nivell d’implicació que hem tingut tots els alumnes, fet que la Lluïsa ha remarcat com a positiu ja que molts cops només es destaquen els aspectes negatius.

30 de novembre

Avui, dilluns la sessió de COED ha sigut breu ja que les exposicions de territori estaven dividides pels dos grups.
Jo sóc del grup A però he estat present també a les exposicions del grup B. La que més m’ha sobtat ha sigut la de la ciutat de Terrassa realitzada per dos dels meus companys. Han preparat un vídeo d’un recorregut visitant la ciutat i anaven parlant a mesura que el vídeo transcorria. Trobo que és una dificultat afegida perquè si s’equivoquen el vídeo avança igualment i en aquest sentit estan molt limitats.
Pel que fa al grup A les exposicions de territori han començat per l’explicació de les festes de Premià de Mar que ha estat bé però ha passat del temps indicat. A continuació ha passat el mateix amb Montcada i Reixac però el powerpoint estava ben fet. Acte seguit ens tocava a mi i al meu company Pere Mussoll que hem realitzat l’exposició sobre les activitats que es poden realitzar a La Cerdanya, crec que ens ha fallat el powerpoint perquè no era res de l’altre món tot i que les imatges eren molt bones. Però a nivell d’expressió oral crec que hem estat convincents i hem tingut sort ja que ningú havia realitzat l’exposició d’un lloc que té tan contacte amb la natura. Per finalitzar ha tingut lloc l’exposició de Mataró i Argentona que estava molt ben preparada, però també s’ha vist una mica cohibida pel temps.
M’ha agradat veure com variava la diferent temàtica, no tots s’han centrat en la pròpia ciutat i han volgut arribar a explicar llegendes, i aprofundir més en la história, que com bé van dir és algo que estem perdent juntament amb la cultura.

27 de novembre

La sessió de COED va començar amb l'activitat de quinze recitacions.
A nivell general tothom va apropar-se al temps que es demanava (2 minuts). Excepte algun dels meus companys ja que havien triat poemes o rondalles llargues, i per arribar als 2 minuts havien d’anar molt ràpids. Això feia que perdessin el nord i es quedaven en blanc o s’entrebancaven.
Aquest torn em tocava a mi, vaig recitar la rondalla del príncep feliç. He de reconèixer que estava molt nerviós, però tot i això gràcies a la meva preparació vaig poder fer el temps marcat amb molta exactitud. Tot el temps i esforç dedicat van donar fruit i els nervis no em van trair.
Acte seguit dos dels grups van fer el debat. Els temes dels dos debat van ser:
· Escola privada i escola pública
· Autoritat del mestre
Ambos grups formats per deu persones van realitzar el debat amb molta coherència però es van veure afectats pel temps. El que va donar lloc a que el ritme del debat fos massa ràpid i en alguns cassos no van poder realitzar al complet les conclusions.
Per últim m’agradaria donar importància al fet que totes aquestes activitats realitzades cada cop ens ajuden a expressar-nos millor i crec que es algu es veu reflectit perquè totes les activitats a mesura que passen els dies són de millor qualitat i preparació.

A continuació us deixo la rondalla que vaig recitar:

El Príncep feliç

Dalt d’una ciutat molt bonica s’alçava l’estàtua del Príncep Feliç. Era d’or fi, els ulls eren dos safirs blaus, al puny de l’espasa lluïa un robí vermell, com de foc.
Un dia una oreneta, que anava cap a Egipte, passà per damunt la ciutat. Les companyes ja eren lluny. Ella s’havia quedat enrere perquè estava cansada.
En arribar el matí, l’ocell volà cap a la ciutat, però es feu fosc i no trobà lloc on fer nit. S’adonà de l’estàtua del Príncep Feliç, s’arraulí al seu peu i s’hi adormí.
De sobte, sentí que li queia una gota d’aigua al cap. No podia ser el cel era estrellat.
Plof, un altra. Que estrany. Plof un altra. Era el príncep, que plorava i plorava...
Qui ets? – demanà l’oreneta.
-Sóc el Príncep Feliç. Ploro perquè des d’aquí dalt veig totes les penes del món que abans desconeixia.
-Veus allà baix una finestra oberta, en aquella casa? Hi ha un nen molt malalt, la mare no té diners per curar-lo. Oreneta bonica, vols ser la meva missatgera?
L’oreneta rumià una mica i, finalment, demanà que havia de fer. El Príncep li manà que arrenqués el robí de l’espasa i d’una volada el deixés a la falda de la mare del nen.
Ja de retorn, li va fer una altra petició: Que prengués el safir d’un ull i el portés a un jove escriptor, que vivia en una golfa, mort de fred i gana, sense pa ni foc.
L’ocell agafà el safir, volà com una sageta damunt la teulada plena d’escletxes del noi somiador, entrà per un forat i deixa caure el safir damunt un llibre obert.
Ell sentí el soroll i mirà el safir. Ara ja podia comprar carbó i, ben calentó, acabaria el llibre de contes més bonic del món.
Ja era ben entrat l’ hivern. I l’ocell havia de marxar...; però el Príncep volia que es quedés.
-He vist -digué. Una nena que ven llumins, no n’ha venut cap i té por d’una pallissa.
-Oreneta gentil porta l’altre safir a la nena.
-Estimat, et quedaràs sec. No pot ser...
-Fes-ho i seré feliç –contestà el Príncep.
I l’oreneta complí l’encàrrec.
En tornar, mirà al Príncep i es posà a plorar i, ben aclofadeta prop d’ell, li va dir:
-Príncep, em quedaré per sempre amb tu, seré els teus ulls i mai et deixaré de costat...

13 de novembre

L'ambient que es respirava abans de començar la classe era tens i d’un estat de nerviosisme, ja que molts dels meus companys havien de fer la recitació, i altres havíem de fer el debat, aquest és el meu cas.
Primerament la Lluïsa ens ha fet una petita introducció de la programació que seguiríem per dur a terme la sessió. Acte seguit hem començat amb les recitacions.
A nivell general ha sigut difícil ajustar-se al temps (2 minuts) però tampoc ha sigut molt àmplia la diferència que hi ha hagut. Alguns dels meus companys han recitat poemes amb un talent que ens ha fet concloure que feien teatre o alguna activitat relacionada, ja que expressaven amb força i sentiment el contingut dels seus fragments. Avui m’ha tocat avaluar a mi, no m’ha sigut gens fàcil però m’he intentat cenyir al màxim al que ens demanava la Lluïsa.
Un cop acabades les recitacions ens ha donat petites pautes per avaluar el debat, també que haurem de fer un petit informe sobre tots els aspectes rellevants d’un dels debats. Acte Seguit hem continuat amb el nostre debat que tractava sobre les escoles privades, no puc dir gran cosa ja que jo era un dels participants, però el que tenim clar és que necessita moltes hores de feina al darrera. Un dels punt que hem fallat és que ens hem centrat en les escoles privades ( que en són ben poques) i no hem esmentat les concertades però és un dels factors que no hem tingut en compte.
La meva impressió desprès de realitzar el debat, és que l’elecció del tema és vital, ja que a l’hora d’argumentar pots trobar més o menys informació. També necessita una bona preparació per no passar del temps establert, i per últim, que n’aprens molt del tema i pots veure els avantatges i inconvenients que aquest té.

6 de novembre

Avui la sessió de COED l'hem centrat en l'activitat de recitació. Les quinze persones escollides havien de recitar un fragment o petit text poètic que no dures més de dos minuts. Per a dur a terme aquesta activitat calia l’ajuda d’altres companys de la classe. Alguns s’encarregaven de enregistrar a la persona que en aquell moment recitava el text, altres cronometraven perquè no passes dels 2 minuts, i per últim, també ni havien que valoraven amb nota la seva actuació.
A nivell general l’activitat ha sortit bé, i als que encara no ho hem fet ens ha ajudat a veure aspectes com la posició del cos, el to de la veu, la velocitat de la recitació i altres aspectes que molts cops no tenim en compte.
Crec que uns dels aspectes que ens costa més controlar són els nostres propis nervis, molts cops són els que ens fan fallar a l’hora de la veritat. Espero que quan sigui el meu torn no me la juguin...

COED: Comunicació oral,escrita i digital 2 de novembre

Avui la sessió de COED s’ha basat en l’exposició del procés que hem seguit per fer la descripció d’un company de classe. Per fer més dinàmica l’explicació, tots els alumnes hem penjat amb blu-tack les fotografies que hem portat sobre la persona corresponent.
A nivell general cada persona ha triat algun company de classe amb que té més afecte, això es notava a l’hora de fer l’exposició. Pel que fa al procés, hi ha persones que s’han centrat en aspectes físics però la gran majoria han tocat els psicològics. Alguns dels alumnes s’han ajudat per fer la descripció d’una sèrie de preguntes realitzades al seu company. També hem centrat l’atenció en moltes de les aficions que tenen. Per últim també hem donat importància a la conclusió de la descripció, que és el que esmentaré com a reflexió.
He pogut comprovar que tots les descripcions ressaltaven aspectes positius dels companys. Crec que ha sigut una experiència molt enriquidora perquè a l’hora de finalitzar la descripció tots estàvem d’acord en que l’amistat que ha crescut en tan poc temps no volem que acabi.

Qui és ELL ?

ELL és en CARLES COSTA, ens coneixem des de fa poc més d’un mes i mig, sinó recordo malament, va ser el 14 de setembre. ELL estava assegut davant la facultat amb un altre company de classe, i jo com que tampoc coneixia molta gent vaig voler apropar-m’hi per saber més d’ells. La primera impressió que em va causar va ser bona, però el seu caràcter em feia pensar que xocaríem, potser perquè tampoc el coneixia gaire.
Al llarg de la primera setmana vaig començar a veure que teníem aficions en comú, i que molts dels nostres objectius eren similars. Els dies passaven i cada cop la nostre amistat es feia més forta, fins arribar als dies actuals, on tinc la sensació de conèixer-lo des de fa temps.
Desprès d’aquest temps, ara sí que em veig capacitat per descriure al CARLES citant tots els aspectes que a mi em criden més l’atenció.
Pel que fa als aspectes físics, ell és prim, d’alçada mitjana i amb la cara allargada. Fent referència al seu rostre, les seves celles contrasten amb el color pàl·lid de la seva pell i el seus llavis són molsuts però discrets. També he pogut arribar a relacionar un dels aspectes físics que em crida més l’atenció amb la seva personalitat, aquest és el seu cabell.
El seu cabell és de color negre obscur, molt llis i de mitjana mida, em recorda al pentinat que portaven els Beatles. Viu proper a la facultat i li agrada molt dormir, el que em fa imaginar que com cada matí aprofita fins a l’últim minut per estar al llit, no té temps d’acabar de pentinar-se. Però aquest no és un obstacle, quan arriba a classe a cops m’hi fixo i a mesura que passen les hores el seu cabell recupera la forma que ell vol, la forma que no ha tingut temps de perfeccionar quan surt de la residència.
A l’hora de vestir segueix un model clàssic on no falten els seus texans, les seves bambes esportives però elegants, i el seus jerseys modelats a mida pel seu cos.
Centrant-me en la seva personalitat. ELL és molt bon amic i company, sempre mostra interès per ajudar als altres i té molta iniciativa a l’hora de tirar endavant un treball o feina. Gràcies al seu sentit de l’humor, les estones que passes amb ell són divertides i saps que sempre et sorprendrà amb alguna de les seves bromes. Per últim dir que aquest positivisme que ens transmet a tots, molts cops és trencat per la falta d’hores dormides, però crec que això ens passa a tots.
Per finalitzar la descripció, dir que espero poder seguir compartint moments amb el CARLES, que la nostre amistat no deixi de créixer, i seguir descobrint aspectes que m’han passat per alt tan a nivell personal com a físic.

COED: Comunicació oral,escrita i digital 30 d'octubre

La classe d’avui ha començat amb un poema que ha llegit el David sobre els mestres, desprès hem entregat el treball del llibre “Com parlar bé en públic”. Acte seguit la Lluïsa ha definit la rondalla i el conte, les característiques són semblants i podem dir que són pràcticament sinònims. Per finalitzar la primera hora de classe hem fixat els dies que recitarem el fragment i hem acabat de triar els grups de debat i el tema que argumentarem a favor i en contra.
L’hora restant de classe l’ hem començat llegint un article d’Albert Olm que es deia “Coses meves”, és una llegenda urbana sobre una parella que va demanar un vi en un restaurant de Ferran Adrià, i en la carta no sortia el preu i van haver de pagar més de 4000 euros.
Les llegendes arriben sempre amb unes característiques comunes, sempre diem: El pare del meu amic m’ha dit... i realment no sabem d’ on ha sortit.
Per finalitzar, hem fet un lectura personal intensiva per extreure unes idees principals d’un dossier de la Lingüística i fer una posada en comú ens grups de 5.
Hem pogut comprovar que la lectura personal intensiva s’ha de fer en total silenci i amb molta concentració, quan més intensa és una lectura més fàcil ens és captar les idees principals i informació essencial d’un text.

COED: Comunicació oral,escrita i digital

Avui dia 23 d'octubre la sessió de COED ha començat amb un poema que ha recitat la Lluïsa Cirera de Miquel Martí Pol que tractava sobre els paletes. Desprès hem parlat de com havia de presentar-se el bloc: ficar l'etiqueta COED, que tingui els tres apartats:Descripció,Aprofundiments i Reflexió.
Per últim, hem vist un vídeo la final de la Lliga de debat universitari de l’any 2007. El tema de debat era la recessió de l’economia.
Primerament dos membres del jurat fan menció de les normes i pautes a seguir. El debat era entre 2 grups d’universitats diferents, el temps que tenia cada orador per defensar els seus arguments era de 5 minuts i podien haver interpel·lacions de 15 segons, aquesta dinàmica estava valorada. El guanyador acaba sent el que millor defensa la temàtica a debatre.
Penso que l’objectiu de la lliga de debat universitari, a més de ser una activitat per als alumnes, ens serveix per expressar-nos millor, ens dona la capacitat d’argumentar amb certa fluïdesa en contra i a favor d’un tema, i finalment ens aporta nous coneixements per als futurs reptes de la vida.

Poema: Els paletes, Miquel martí i Pol

Els paletes sou alts i forts i teniu les mans dures
aparentment mancades de tendresa;
però a les festes us poseu vestits de llana
i acompanyeu les noies al cinema,
preneu vermut amb una mica de ginebra
i fumeu tabac de preu.
Tota la setmana heu treballat
a ple sol,
a ple vent,
i teniu la pell fosca
i les mans endurides
de tant amuntegar les pedres;
però els ulls us lluen
agosaradament,
i si algú vol saber tot allò que ha passat
durant la setmana
caldrà que us miri els ulls,
perquè vosaltres enfilats a les bastides
descobriu sense esforç tots els secrets.
Sou alts i forts i teniu la pell fosca
aparentment insensible i rugosa;
però les noies us besen
en la intimitat dels portals
i vosaltres les serveu tendrament
dins els braços,
els braços foscos i endurits pel sol i pel vent,
els braços que serven tendrament
les gavetes
i les pedres blavoses,
i les bigues i els taulons
i fins les cases
i tot el món si convingués.
Sou alts i forts i teniu els braços durs
i les mans dures
i la pell insensible;
però sovint canteu tot treb i sabeu estimar amb tanta alegria
que tant se val de totes les altres coses allant.

COED: Comunicació oral,escrita i digital

16 Octubre

L'últim dia de COED vam seguir aprofundint en els apunts de l'expressió oral tractant els temes seguents:

Pel que fa a l'expressió oral vam finalitzar els 2 últims punts: la morfosintaxi genuïna i l'ús correcte dels verbs.

Per altre banda vam encetar l'apartat de l'expressió escrita amb aquests punts :la correcció ortogràfica, estructuració d'un text, la puntuació i la caligrafia i pulcritud en la presentació.

Vam fer una activitat relacionada amb les rondalles i els refranys. Vam poder comprobar que el nostre nivell en aquest àmbit és pobre, ja que casi no en coneixem i seria important aprofundir-hi perque ens ajuden a conèixer frases fetes i refranys.

Qui és ELL?

He decidit esperar tres setmanes per a descriure al meu company, ja que fer-ho abans em semblava tenir poca informació. Finalment he pogut arribar a familiaritzar un dels aspectes que em crida més l’atenció relacionat amb la seva personalitat.

ELL té el cabell de color negre, molt llis i entre curt i llarg. Viu proper a la facultat i li agrada molt dormir, el que em fa imaginar que com cada matí aprofita fins a l’últim minut per dormir no té temps d’acabar de pentinar-se. Però igualment quan arriba a classe m’hi fixo i a mesura que passen les hores el seu cabell recupera la forma que ell vol, la forma que no ha tingut temps de perfeccionar quan surt de la residència. Tot i que aprofita al màxim les hores de son, no té problemes d’assistència a classe i sempre va ben arreglat.

ELL és en CARLES COSTA, un bon amic i company , amb el que ens coneixem des del primer dia de classe i del que espero poder descobrir nous aspectes que m’ajudin a conèixer-lo millor.